dijous, d’octubre 05, 2017

La política i la vida.



La política, tal i com la coneixem, és incompatible amb la vida. Et demana estar present a mil llocs diferents i a totes hores.


No és compatible amb fer el sopar. Conviu de males maneres amb anar a treballar. Dificulta poder desconnectar.

Però quan arriben els fills, les filles, o qualsevol dependència: la situació es torna insostenible.

La nostra cap de llista, l’Elena Martín, acaba de ser mare.

A la Coalició ICV-EUiA estem convençudes que un partit no només ha de tenir bones propostes, també ha de ser exemplar en la seva quotidianitat.

Així, tot i que la política municipal no contempla el permís de la maternitat, ni el de paternitat, hem decidit que cal que l’Elena exemplifiqui.

Cal que ella pugui ser a casa, durant aquest temps, i entre tot(e)s la suplirem en tots els espais on faci falta.

El cert és que la política és encara avui un món d’homes. I exemple d’això és la no previsió de permisos per a cuidar, maternitats, paternitats, res. El món privat segueix sent invisible, i per tant no contemplat.

Cal que provoquem els canvis necessaris per a ubicar la política al món real, per les dones i els homes que vinguin després.

És escandalós que exigim a les empreses que contemplin que la gent té vida, que necessiten altres temps per a altres dedicacions, entre elles la cura, i no ho exigim d’igual manera a la política. Exigim-ho!

Nosaltres creiem en els projectes col·lectius. Quan una persona no pot ser al davant, representant-nos, cal que la cobreixi una altra. Per això la gent vota una llista sencera a les eleccions. Totes som part del projecte. Totes podem ser l’Elena quan ella no hi pot ser.


Disfruta de la teva filla, Elena,
durant quatre mesos, nosaltres aixecarem la veu.


A per una política plena de vida!


 
 
 

dimarts, de setembre 26, 2017

Manifest 11 de Septembre


Set anys, ja; des que el govern del PP, amb la seva campanya contra l’Estatut, feia saltar pels aires el pacte territorial.
Des que les demandes de més autogovern de municipis i comunitats, Catalunya en primer terme, s’estavellaven contra l’ofensiva centralitzadora del PP. I contra la seva política de tribunals.
Estancat el conflicte, les forces catalanistes entenem que el dret a decidir és l’eina fonamental per desencallar la situació. Que és irrenunciable.
Catalunya travessa un dels moments més importants i tensos en el debat sobre el seu futur. Només cal seguir el Parlament, escoltar les amenaces del PP, o la barbaritat que és tenir a la Guàrdia Civil registrant una impremta o un diari.
Som davant d'un conflicte polític. I un conflicte polític només pot tenir una solució política.
És una absoluta irresponsabilitat la decisió del govern de Rajoy de delegar la seva feina a jutges i policies. Demostra una nul·la voluntat per a trobar sortides;
- clar que el conflicte identitari li convé; Les elits espanyoles i les elits catalanes es retroalimenten des de sempre picant-se al cap amb les banderes. -.
I l’immobilisme del PP és la causa principal de que siguem on som.
Però la solució no passa per ignorar la realitat. Per fer veure que la solució és fàcil, anteposant el fi als mitjans, i deixant al marge la meitat de Catalunya.
Perquè aquest no és un problema de legalitat. De desobeir o de tenir por. Pertanyo a una tradició política que no coneix la por.
Aquest és un problema de legitimitat. I de construir un camí on no deixem ningú enrere.
La màxima fortalesa del moviment sobiranista és el seu clam democràtic. El que ens diferencia del govern del PP. Aquesta és la fortalesa que no podem dilapidar. La que ens dona, a ulls del món, la legitimitat necessària.
En aquest sentit, no podem deixar de discrepar de la interpretació empetitida del dret a decidir que fa el govern català i el seu suport.
Només la via democràtica té sortida. I cal construir un referèndum on tothom s’hi sàpiga cridat. I que pugui generar un retrat real, fidedigne, de la voluntat del nostre país.
Tot fa pensar que el que viurem el dia 1 d’Octubre s’assemblarà més a una enorme mobilització social. Un clam popular, democràtic: Catalunya vol votar. Catalunya votarà.
Defensarem amb tot el que tinguem a les nostres mans que l’1 d’Octubre es pugui celebrar. Que la gent es pugui expressar. I si hi ha intervenció de l’Estat, greu error, ens hi tindrà enfront. Cap repressió a una acció pacífica.
Però el dia següent caldrà seguir treballant per a que Catalunya pugui decidir.
Nosaltres, amb tota la humilitat, ens comprometem a no defallir.
Fins a aconseguir un referèndum;
EFECTIU; cal que el dia següent passi alguna cosa, i cal que la ciutadania sàpiga què; per tal que se’n pugui fer responsable amb el seu vot.
DEMOCRÀTIC; amb debats rigorosos sobre pros i contres; amb neutralitat sobre el resultat per part del govern i dels mitjans públics; i on totes les opcions s’hi sentin cridades;
I amb RECONEIXEMENT internacional; perquè la sobirania és sobretot això; reconeixement.
Per arribar-hi, necessitarem canviar els interlocutors d’ambdós governs; cosa que no és senzilla. Tampoc és senzill aconseguir una distribució justa de la riquesa, la priorització de l’ecologia o la fi del patriarcat; però no; a això tampoc hi pensem renunciar.
I caldrà tornar a situar l'horitzó de la suma.
Amb la mateixa energia que defensem el dret a decidir, hem de defensar la diversitat de Catalunya.
I deixeu-me fer un agraïment a la gent de La Coali, a l’espai dels comuns, per persistir. Per continuar sent espais polítics diversos, que se saben units pels valors per sobre de les identitats. Gràcies, perquè no són temps senzills pel pluralisme. I ens feu una falta terrible. Sou reflex del país.
És hora de deixar enrere les metàfores bel·licistes que busquen la derrota de l'adversari, deixar enrere la imatge d'un país en blanc i negre, i reivindicar el matís, l'empatia, el diàleg i la fraternitat com a valor.
Si renunciem a això, si deixem de escoltar-nos, si ens perdem el respecte, de res ens servirà que "uns perdin i altres guanyin", perquè haurem perdut totes.
Visca Catalunya,
justa, plural i lliure.

dimecres, de juliol 26, 2017




Al ple de juliol vam preguntar a l’equip de govern pel fet que les AMPES de les escoles públiques no tinguin accés a taules i cadires de l’Ajuntament a les seves festes de fi de curs.


Ens van informar que tot i que el protocol en teoria indica que tinguin prioritat segons quan es faci la demanda, per les escoles no es fa servir aquest criteri, ja que el criteri és fer un “repartiment equitatiu”, i equitatiu va ser molt ja que CAP escola va poder gaudir de les taules i cadires per les seves festes, tot i fer-se en dos caps de setmana diferents.

Finalment es van comprometre a estudiar mecanismes perquè al curs vinent les escoles puguin gaudir d’aquest material. Estarem atents a que així sigui i a que es publiqui un protocol clar per establir els criteris de cessió de taules i cadires a les entitats.

dilluns, de maig 01, 2017

Miquel Buch: res a declarar i el poder de Facebook

Tots els càrrecs públics, quan surten escollits, han d'omplir papers declarant exactament el seu patrimoni, propietats, ingressos, deutes, tot.
Has d'escriure què tens - per poc o molt que sigui -, per tal que la ciutadania ho pugui comparar amb el que tornaràs a declarar en deixar el càrrec. 
Això és clau: doncs és fonamental garantir que no t'estàs enriquint amb el càrrec públic.

Doncs bé; fa cosa d'un mes, a La Coalició ICV-EUiA vam dedicar-nos a revisar totes les declaracions del consistori de Premià de Mar i vam veure que tres regidor(e)s i l'alcalde deien "no tenir res a declarar" en comptes corrents o d'estalvi.

És especialment preocupant el cas de l'alcalde, doncs mentre que hi ha regidor(e)s que cobren 400 euros al mes, l'alcalde té dos sous - 46.900 anuals per dedicació parcial (parcial!) a l'alcaldia i 48.300 més com a President de l'Associació Catalana de Municipis (un segon sou que pot cobrar perquè no es tracta d'un sou públic: l'ACM és una associació privada de - com molt bé diu el seu nom - municipis, tots ells públics, òbviament, així que per molt privada que sigui també li pagueu vosaltres. Una meravella). Doncs tot i cobrar gairebé 100 mil euros a l'any sembla ser que l'alcalde no tenia res a declarar.

No té res, el Miquel Buch? Es gasta fins l'últim cèntim? Una mà al davant i una altra al darrera, com la Ferrussola? No té ni tan sols un compte corrent per cobrar les nòmines? Li entreguen en mà? Raro, sembla.

La nostra regidora ho va preguntar a la Junta de Portaveus; i no va rebre cap resposta.
Ho va tornar a preguntar al Ple del mes d'abril i, de nou, cap resposta.
I tot d'una, algú ho comenta en un grup de Facebook i - ai no, tremola, les xarxes no - al dia següent l'alcalde reconeix l'error (a Facebook!) i diu que ho resoldrà.

Què ens ensenya això?
Doncs; vist que el govern municipal ignora el que es demana als plens i a les reunions oficials, potser ens podríem replantejar la dedicació dels nostres efectius:
En lloc de mocions proposant millores per al poble, un post a Facebook.
En lloc de preguntes, twits. 
En lloc de votacions, me gusta.
I en lloc d'un alcalde, un administrador d'una pàgina.
Molt més barat, molt més efectiu, i vist el cas que el nostre govern fa al resultat de la consulta sobre Can Sanpere, igualment exempt de rigor i democràcia. 
Menys política i més wifi! Clar que sí!


dimarts, d’abril 25, 2017

Can Sanpere. Mentides i contradiccions de l’equip de govern (CIU i PSC)


La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l'hora de crear l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. El govern municipal (CiU + PSC) de Premià de Mar sembla instal·lat de forma definitiva a la postveritat i així ho ha demostrat amb la propaganda que ha enviat a totes les cases amb el seu nou posicionament
sobre Can Sanpere.

Informe de l'arquitecte
L’arquitecte extern, que ha estudiat els possibles escenaris per Can Sanpere, no ha entregat cap informe amb xifres, almenys als grups de l'oposició. A una reunió amb tots els grups municipals
va comentar algunes estimacions dels possibles costos segons diversos escenaris.
D'aquella reunió no es va lliurar cap informe amb les xifres als grups municipals, segons equip de govern per tal de no fer-les públiques i que pogués repercutir negativament en el valor de l'expropiació.

El cost de la inversió
Els valor d'inversió que va exposar l'arquitecte es movien en un ampli marge, depenent de molts factors (costes judicials, valor final de l'expropiació, cost de la urbanització, etc.) i es trobaven en una forquilla força amplia.
Tots els grups vam acordar no fer públic cap valor, ja que fer-ho pot perjudicar els interessos dels premianencs i premianenques. El govern municipal, incomplint aquest acord i sabent que això pot repercutir negativament en el preu final que paguem entre tots ha fet públic, temeràriament i per interessos partidistes, el cost més elevat possible per justificar el seu nou posicionament.
Una cosa que no diu el pamflet enviat per equip de govern és que el superàvit de l'ajuntament el 2016 ha estat de quasi 5 milions d'euros, per tant les xifres de l'expropiació poden ser assumides amb el pressupost.
Tampoc diu que òbviament, atenent que seria una inversió important, no caldria fer-la tota de cop, i per tant haver de demanar un préstec.
Recordem, per exemple, que no s'ha convertit en zona de vianants tot el nucli antic de cop, o s'ha canviat tota la xarxa de clavegueram de cop, sinó que s'ha fet per fases segons es disposava de capital.

El fantasma dels impostos
Per justificar la seva nova posició en contra del 100% públic, el govern de CIU i PSC diu que una opció seria triplicar els impostos que paguen els habitants de Premià de Mar. Fem números donant per bones les seves dades: Actualment recaptem 6,5 milions anuals només d’IBI, si en recaptéssim 3 cops més això faria 19,5 milions anuals. Volen pagar els suposats 12 milions que diuen costa tota l'operació en un sol any? Les grans inversions es paguen durant anys, no trinco-trinco. A la inversa: aquest 2017 l'ajuntament fa inversions per valor de gairebé 7 milions d'euros i no ha hagut pas de duplicar els impostos , ni tan sols els ha augmentat lleugerament.

Democràcia
El resultat de la consulta popular va ser aclaparador a favor de l'expropiació i per un Can Sanpere 100% públic. El cost de l'expropiació no s'ha incrementat respecte als aproximadament 4 milions d'euros que ja es va informar durant la consulta popular, ara s'estan contemplant nous conceptes com l'edificació dels equipaments que suposadament s'havien de definir mitjançant un procés participatiu. Conceptes que també sabíem que tindrien un cost.
La participació s'incentiva respectant els resultats, encara que no t'agradin. Si l'equip de govern no vol complir amb el que defensava durant la consulta i amb el mandat popular fruit del resultat que ho digui clarament, potser ens podríem haver estalviat els 43.000 euros que va costar organitzar la
consulta i els 450.000 euros, perjudicis que NyN ha guanyat en sentencia judicial per no poder desplegar activitat industrial a la finca perquè l'ajuntament no va concedir llicencies durant els anys anteriors a l'ocupació.

Negociació amb la propietat, Nuñez y Navarro
De la reunió amb l'arquitecte en la que va ensenyar quatre escenaris diferents, no es va despendre que la negociació amb el propietari de la finca estigues sobre la taula. L'únic que es va valorar va ser l'expropiació atès que era el més beneficiós. Ara al seu pamflet es torna a esmentar la negociació amb Núñez y Navarro com a opció. 50 pisos a Gran Via és l'aposta del govern o només una primera oferta? Pisos socials o de mercat lliure? Ens aclarim?

El POUM
Premià de Mar és el quart municipi més dens de Catalunya, i no compleix els estàndards mínims establerts per la Llei d'urbanisme que demana, com a espai lliure, un 20% del sostre residencial
(habitatges).
Si finalment l'equip de govern vol tornar al pla de l'antic govern del PSC de construir habitatges a Can Sanpere per què s'han estat tants anys treballant en un POUM que establia la finca com a 100% pública? Què ha canviat? Tants anys per acabar fent el que des de l'oposició CIU criticava de
l’alcaldessa Fanego.

Platja com a zona verda
La platja ja és un espai públic, no es pot vendre la urbanització dels accessos al port com a nova zona
verda, sobretot si es construeix sobre una zona natural ja existent. Es va destrossar un dels espais més valuosos del nostre litoral, les roques d'en Pons, per fer el Port, que ens ha deixat sense platja a tot el tram central del municipi, ara hi fan un centre comercial de 18.000m2, però ens volen convèncer
del gran guany que suposa la conversió del passeig en un parc.

Metal·logènia i Transmesa
Segons el POUM vigent, avui en dia no hi ha cap possibilitat de crear una nova zona verda a Transmesa (sòl industrial) i a Metal·logènia dependria del desenvolupament del sector (actualment qualificat com a terciari).
Quan el govern parla de fer zona verda implícitament reconeix que té intenció de requalificar terrenys i permetre als propietaris complir el seu propòsit de construir habitatges i supermercats.
Caldrà decidir quines són les possibilitats, tempos i prioritats, però no es pot donar per fet que hi haurà noves zones verdes i, si n'hi ha, segurament serà a preu de permetre fer blocs de pisos.

Recuperem el seny!
Amb el tema de Can Sanpere l'equip de govern té una oportunitat única per mostrar quina serà la seva
forma de funcionar respecte als grans assumptes de poble en el futur. Si intentarà cercar consensos
amplis o pel contrari s'enrocarà en els seus plantejaments partidistes tractant d'autojustificar-se davant
l'opinió pública.
Encara som a temps, podem partir del 100% públic que era el consens existent i el mandat popular sorgit de la consulta. També podem defensar la cultura popular i l'associacionisme intentant aturar el desallotjament del dia 5 de maig i hem de reobrir el procés de debat a tota la ciutadania mitjançant les comissions de seguiment i el restabliment del diàleg amb la Plataforma Can Sanpere 100% Públic. Només si treballem totes juntes podrem trobar la millor solució per a Premià de Mar.



divendres, de març 24, 2017

Pàrquing zona Escola Montserrat

Des del nostre grup veiem amb preocupació el possible establiment d’un pàrquing just davant de l’escola Montserrat, atès que aquest és situa davant d’una zona amb gran afluència d’alumnes i que fins ara estava parcialment restringit al trànsit.

Hem demanat informació a la regidoria, ens ha comentat que en aquest moment careixen de permís pel pàrking fora de la zona del club de padel i que donat que han iniciat treballs sense haver sol•licitat llicència o fet comunicació prèvia a l’Ajuntament, s’ha procedit a incoar el corresponent procediment de protecció de la legalitat urbanística i a fer requeriment per tal que sol•licitin la legalització de les actuacions.



Pensem que la prioritat ha de ser sempre la seguretat, i per tant esperem que la possible ubicació del pàrquing i la retirada de la restricció del transit siguin només motiu del fet que aquest dissabte hi ha la inauguració del negoci privat de les pistes de padel i que passat aquest moment es tornarà a la situació prèvia a aquesta zona del carrer Gaudí.

dimarts, de març 21, 2017

El camí del futur que volem per l’urbanisme de la nostra vila



Que Premià de Mar és un dels municipis més densos de Catalunya, ho sabem tots, de fet només és superat per quatre ciutats, Hospitalet de Llobregat, Badia del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona. Ens queden molt poques oportunitats per intentar revertir aquesta situació i transformar la nostra població en un lloc més amable on poder-hi viure.

Tots hem passejat per alguns barris de la nostra vila i hem trobat a faltar més espais oberts, zones verdes i voreres més àmplies. Hem maleït l’urbanisme que hem heretat dels períodes anteriors d’especulació, quan el guany econòmic d’alguns passava per davant del benefici de tots.

Ara estem en un d’aquests moments en els que com a poble hem de decidir, ja que ens trobem en una cruïlla. Així doncs,podem agafar el camí que ens portarà de nou a afavorir l’especulació i a transformar antigues fàbriques, orgull dels treballadors i treballadores del poble, en supermercats i pisos, o per contra,podem fer un gir de 180 º i agafar el camí que ens marcava el POUM. El camí que ens ha de permetre crear un gran espai públic al centre de la nostra vila amb equipaments i zona verda, el camí que garanteix que les zones industrials continuïn sent o industrials o zones de serveis.

El cost de l’expropiació de Can Sanpere no ha variat el seu preu. No hem de tenir por de fer front a la seva transformació, hem de decidir si volem que dintre d’un temps, quan els futurs premianencs i premianenques caminin per la nostra vila, ens maleeixin per haver agafat el camí equivocat, o no.